La mort d’un viatjant

Aquest matí, quan encara es podia respirar, he sortit al carrer net i polit a fer la meva feina.

La meva feina és una feina de carrer.

Abans en deien viatjants, ara en diuen comercials. Els d’abans i els d’ara, tots, vagin a sou o a comisió, saben, sabem què representa vendre.

Com totes les feines, vista des de fora, sembla una cosa i després n’és una altra. Aquesta, que és una de les que millor conec, és una feina dura. I no és dura perquè treballis al carrer faci fred o calor (també ho fan els paletes), ni perquè la gent et vegi d’entrada com un xerraire (també hi veiem els polítics), ni perquè no sàpigues mai si arribaràs a final de mes ni perquè passis moltes hores fora de casa (ens passa quasi a tots), ni tan sols perquè gastis molta sòla de sabata … no, no és per això.

Bàsicament és dura, perquè cada dia, durant tota la jornada, dorant cada hora del dia, durant cada minut de cada hora has d’acceptar que et diguin: No!

Estadísticament està comprovat, que quan "un surt a vendre" (no quan va a recollir comandes o espera en una botiga que li entri la gent, que és diferent), de cada 20 entrevistes, 19 et diran que no.

Els professionals, no cedim al primer no, ni al segon, i esperem al tercer. Sovint, només la meitat dels 19 arriben al tercer no.

Però per fer 20 entrevistes, cal trucar a 30 portes. D’aquestes 30, 10 ja ni s’obren.

Perquè explico aquesta aburrídissima descripció de la meva feina?

Doncs, perque hi ha dies, com avui, que arribes net i polit i amb la millor predisposició de no enganyar, de no enredar, de ser amable, i a la primera porta del dia… hi trobes una persona que et trenca els esquemes, que et deixa com un drap brut i que pràcticament t’insulta…. per fer la teva feina.

I quan fa 20 anys que la fas… ja hauríes de saber , i de fet ja ho saps, que aquestes coses passen. Però hi ha dies, que la primera bufetada és suficient per despertar tots els fantasmes.

Avui: Death of a salesman. Per a l’obra d’Arthur Miller. Dustin Hoffman en va protagonitzar una peli excelent (però depresiva a tope): Muerte de un viajante.

[@more@]



Quant a peusek

Des de finals dels 80 a la xarxa. si voleu escriure\'m gatot84@yahoo.com
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.